CONSUM I FINANÇAMENT

Una empresa proveïdora de serveis de turisme incomplia de manera general les seves obligacions. Molts consumidors van sol·licitar la nul·litat dels contractes i la ineficàcia dels contractes de finançament lligats a aquests.

El jutge va declarar que dels contractes de finançament vinculats al turístic només eren ineficaços els signats pels qui no fossin amb anterioritat clients de l’entitat financera (BBVA).

La resta dels consumidors va recórrer aquesta determinació davant l’Audiència Provincial (AP) territorialment competent. L’AP va declarar que els contractes esmentats estaven vinculats i, per tant, són ineficaços els contractes signats amb el BBVA, independentment que fossin clients amb anterioritat o no. No obstant això, els consumidors que van signar amb altres entitats de crèdit en queden exclosos.

En aquest punt, són aquests consumidors exclosos en aquesta instància els que recorren al Tribunal Suprem (TS) perquè resolgui si es poden considerar també vinculats la resta dels contractes de finançament concertats amb entitats de crèdit diferents del BBVA, ja que a la sentència de l’AP es declara que no hi va haver acord previ ni exclusiva entre el proveïdor de serveis i les entitats financeres.

El TS recorda que la llei aplicable a aquest cas exigia que entre el concedent del crèdit i el proveïdor dels béns o serveis existís un acord previ, concertat en exclusiva, en virtut del qual s’oferís crèdit als clients del proveïdor per a l’adquisició dels béns o serveis d’aquest. Considerem llei aplicable aquest cas perquè després es va aprovar una nova llei reguladora dels contractes de crèdit al consum que ja no contempla l’exigència del pacte d’exclusivitat.

Concorre el requisit de l’acord previ, continua assenyalant el TS, quan hi ha certa voluntat col·laborativa entre el proveïdor i el finançador, encara que no tingui un desenvolupament institucional amb voluntat de permanència en la mesura que la decisió sobre l’entitat financera que haurà de finançar el contracte vingui determinada o dirigida per l’empresa proveïdora del servei, i no tant per la llibertat d’elecció del consumidor.

El TS considera acreditat que hi va haver acord amb diverses entitats, sense que hi hagués constància que els consumidors tinguessin llibertat d’elecció amb altres finançadores. Per tant, va existir un acord previ entre el proveïdor de serveis i les entitats bancàries.

Si vostè es troba en una situació similar a la descrita, a Vinaixa Legal Fiscal, advocats a Tarragona, els nostres professionals poden prestar-li l’oportuna assistència i emprendre totes les accions que puguin resultar pertinents.