En vigor a partir del 13-3-2023,  els eixos fonamentals de la nova norma (Llei 2/2023)  són:

– La protecció «eficaç i efectiva» per part de l’Administració d’aquelles persones que, tant al si d’organitzacions públiques com privades, comuniquin infraccions del dret espanyol i europeu. Quan la informació reveli la possibilitat que s’hagi comès un delicte, haurà de comunicar-se immediatament a la Fiscalia.

– El règim jurídic abasta tant el canal, entès com a bústia o via per a recepció de la informació, com el responsable del sistema i el procediment.

Es permet la possibilitat de presentació i tramitació de comunicacions anònimes.

S’estableix l’obligació de permetre comunicacions per escrit o verbalment. L’habilitació de totes dues maneres s’articula com una possibilitat, no com una obligació.

– A l’àmbit privat, estaran obligades a configurar un sistema intern d’informació totes aquelles empreses que tinguin més de 50 treballadors. Les que comptin amb menys de 250 podran compartir mitjans.

Amb independència del nombre d’empleats, s’obliga a comptar amb un sistema intern d’informació a tots els partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials, així com a les fundacions que en depenguin, sempre que rebin fons públics per al seu finançament.

Amb relació al sector públic, les administracions han de disposar d’un sistema intern d’informació. De la mateixa manera, tots els municipis de més de 10.000 habitants tenen obligació de tenir un sistema intern d’informació, si bé aquells amb una població que no superi aquesta xifra poden compartir mitjans.

Es fixa en 3 mesos el termini per a la implantació dels sistemes interns d’informació. Com a excepció, tenen fins a l’1 de desembre de 2023 les entitats jurídiques del sector privat amb 249 treballadors o menys, així com dels municipis de menys de 10.000 habitants.

– Respecte del procediment de recepció de les comunicacions, anònimes o amb reserva de la identitat de l’informant, escrites o verbals, poden ser efectuades a través d’una autoritat administrativa independent, de nova creació, o a través dels canals interns de cada organització.

– Es regula l’obligació de proporcionar informació adequada de forma clara i fàcilment accessible sobre els canals de comunicació interna i externa.

– Els informants que utilitzen les vies internes i externes per revelar informació pública compten amb un règim específic de protecció davant les represàlies.

– El tractament de dades personals s’entendrà necessari per complir una obligació legal quan s’hagi de dur a terme en els supòsits en què sigui obligatori disposar d’un sistema intern d’informació i en els casos de canals de comunicació externs, mentre que es presumirà vàlid quan aquell sistema no sigui obligatori o el tractament es dugui a terme en l’àmbit de la revelació pública. En cas que la persona investigada exerceixi el dret d’oposició al tractament de les seves dades personals, s’entén que hi ha motius que legitimen continuar amb aquest tractament. La llei també regula determinades condicions especials en relació amb els tractaments de dades per tal de garantir plenament el dret a la protecció de dades i, en particular, la identitat dels informants i de les persones investigades per la informació subministrada. La preservació de la identitat de l’informant és una de les premisses essencials per garantir l’efectivitat de la protecció que persegueix aquesta llei.

L’autoritat independent de protecció de l’informant i les autoritats independents que si escau es constitueixin han de nomenar un delegat de protecció de dades.

– S’estableixen mesures de protecció per emparar aquelles persones que mantenen una actitud cívica i de respecte democràtic en alertar sobre infraccions greus que fan malbé l’interès general. Aquestes mesures no es dirigeixen només a favor dels informants, sinó també a aquelles persones a qui es refereixin els fets relatats en la comunicació, davant el risc que la informació hagi estat manipulada o falsejada.

– L’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant és una autoritat administrativa independent, amb personalitat jurídica pròpia, plena capacitat d’actuar de manera pública com a privada i amb potestat administrativa, consultiva i sancionadora.

Es configura també com el canal de denúncies extern a què poden acudir els denunciants de corrupció (informants) per denunciar un delicte (o delictes) que s’estigui produint dins de la seva organització (sigui una empresa, un partit polític, una entitat pública, etc.), sempre que la infracció o delicte denunciat afecti o produeixi efectes a l’àmbit territorial de més d’una comunitat autònoma.

– Se sancionarà la comunicació o la revelació pública d’informació sabent la seva falsedat amb la finalitat d’establir garanties contra informacions falses que poden generar un dany greu a persones, institucions públiques o empreses.